Conjugació del verb enrunar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de enrunar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | enrunar |
|---|---|
| Gerundi | enrunant |
| Participi | enrunat, enrunada, enrunats, enrunades |
Indicatiu
| Present | enrune, enrunes, enruna, enrunem, enruneu, enrunen |
|---|---|
| Futur | enrunaré, enrunaràs, enrunarà, enrunarem, enrunareu, enrunaran |
| Condicional | enrunaria, enrunaries, enrunaria, enrunaríem, enrunaríeu, enrunarien |
| Imperfet | enrunava, enrunaves, enrunava, enrunàvem, enrunàveu, enrunaven |
| Passat simple | enruní, enrunares, enrunà, enrunàrem, enrunàreu, enrunaren |
| Passat perifrastic | vaig enrunar, vares enrunar, va enrunar, vàrem enrunar, vàreu enrunar, varen enrunar |
Subjuntiu
| Present | enrune, enrunes, enrune, enrunem, enruneu, enrunen |
|---|---|
| Imperfet | enrunara, enrunares, enrunara, enrunàrem, enrunàreu, enrunaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, enruna, enrune, enrunem, enruneu, enrunen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.