Conjugació del verb enrovinar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de enrovinar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | enrovinar |
|---|---|
| Gerundi | enrovinant |
| Participi | enrovinat, enrovinada, enrovinats, enrovinades |
Indicatiu
| Present | enrovine, enrovines, enrovina, enrovinem, enrovineu, enrovinen |
|---|---|
| Futur | enrovinaré, enrovinaràs, enrovinarà, enrovinarem, enrovinareu, enrovinaran |
| Condicional | enrovinaria, enrovinaries, enrovinaria, enrovinaríem, enrovinaríeu, enrovinarien |
| Imperfet | enrovinava, enrovinaves, enrovinava, enrovinàvem, enrovinàveu, enrovinaven |
| Passat simple | enroviní, enrovinares, enrovinà, enrovinàrem, enrovinàreu, enrovinaren |
| Passat perifrastic | vaig enrovinar, vares enrovinar, va enrovinar, vàrem enrovinar, vàreu enrovinar, varen enrovinar |
Subjuntiu
| Present | enrovine, enrovines, enrovine, enrovinem, enrovineu, enrovinen |
|---|---|
| Imperfet | enrovinara, enrovinares, enrovinara, enrovinàrem, enrovinàreu, enrovinaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, enrovina, enrovine, enrovinem, enrovineu, enrovinen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.