Conjugació del verb enorgullar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de enorgullar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | enorgullar |
|---|---|
| Gerundi | enorgullant |
| Participi | enorgullat, enorgullada, enorgullats, enorgullades |
Indicatiu
| Present | enorgulle, enorgulles, enorgulla, enorgullem, enorgulleu, enorgullen |
|---|---|
| Futur | enorgullaré, enorgullaràs, enorgullarà, enorgullarem, enorgullareu, enorgullaran |
| Condicional | enorgullaria, enorgullaries, enorgullaria, enorgullaríem, enorgullaríeu, enorgullarien |
| Imperfet | enorgullava, enorgullaves, enorgullava, enorgullàvem, enorgullàveu, enorgullaven |
| Passat simple | enorgullí, enorgullares, enorgullà, enorgullàrem, enorgullàreu, enorgullaren |
| Passat perifrastic | vaig enorgullar, vares enorgullar, va enorgullar, vàrem enorgullar, vàreu enorgullar, varen enorgullar |
Subjuntiu
| Present | enorgulle, enorgulles, enorgulle, enorgullem, enorgulleu, enorgullen |
|---|---|
| Imperfet | enorgullara, enorgullares, enorgullara, enorgullàrem, enorgullàreu, enorgullaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, enorgulla, enorgulle, enorgullem, enorgulleu, enorgullen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.