Conjugació del verb enjuncar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de enjuncar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | enjuncar |
|---|---|
| Gerundi | enjuncant |
| Participi | enjuncat, enjuncada, enjuncats, enjuncades |
Indicatiu
| Present | enjunque, enjunques, enjunca, enjunquem, enjunqueu, enjunquen |
|---|---|
| Futur | enjuncaré, enjuncaràs, enjuncarà, enjuncarem, enjuncareu, enjuncaran |
| Condicional | enjuncaria, enjuncaries, enjuncaria, enjuncaríem, enjuncaríeu, enjuncarien |
| Imperfet | enjuncava, enjuncaves, enjuncava, enjuncàvem, enjuncàveu, enjuncaven |
| Passat simple | enjunquí, enjuncares, enjuncà, enjuncàrem, enjuncàreu, enjuncaren |
| Passat perifrastic | vaig enjuncar, vares enjuncar, va enjuncar, vàrem enjuncar, vàreu enjuncar, varen enjuncar |
Subjuntiu
| Present | enjunque, enjunques, enjunque, enjunquem, enjunqueu, enjunquen |
|---|---|
| Imperfet | enjuncara, enjuncares, enjuncara, enjuncàrem, enjuncàreu, enjuncaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, enjunca, enjunque, enjunquem, enjunqueu, enjunquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.