Conjugació del verb enjoncar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de enjoncar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | enjoncar |
|---|---|
| Gerundi | enjoncant |
| Participi | enjoncat, enjoncada, enjoncats, enjoncades |
Indicatiu
| Present | enjonque, enjonques, enjonca, enjonquem, enjonqueu, enjonquen |
|---|---|
| Futur | enjoncaré, enjoncaràs, enjoncarà, enjoncarem, enjoncareu, enjoncaran |
| Condicional | enjoncaria, enjoncaries, enjoncaria, enjoncaríem, enjoncaríeu, enjoncarien |
| Imperfet | enjoncava, enjoncaves, enjoncava, enjoncàvem, enjoncàveu, enjoncaven |
| Passat simple | enjonquí, enjoncares, enjoncà, enjoncàrem, enjoncàreu, enjoncaren |
| Passat perifrastic | vaig enjoncar, vares enjoncar, va enjoncar, vàrem enjoncar, vàreu enjoncar, varen enjoncar |
Subjuntiu
| Present | enjonque, enjonques, enjonque, enjonquem, enjonqueu, enjonquen |
|---|---|
| Imperfet | enjoncara, enjoncares, enjoncara, enjoncàrem, enjoncàreu, enjoncaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, enjonca, enjonque, enjonquem, enjonqueu, enjonquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.