Conjugació del verb enfurismar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de enfurismar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | enfurismar |
|---|---|
| Gerundi | enfurismant |
| Participi | enfurismat, enfurismada, enfurismats, enfurismades |
Indicatiu
| Present | enfurisme, enfurismes, enfurisma, enfurismem, enfurismeu, enfurismen |
|---|---|
| Futur | enfurismaré, enfurismaràs, enfurismarà, enfurismarem, enfurismareu, enfurismaran |
| Condicional | enfurismaria, enfurismaries, enfurismaria, enfurismaríem, enfurismaríeu, enfurismarien |
| Imperfet | enfurismava, enfurismaves, enfurismava, enfurismàvem, enfurismàveu, enfurismaven |
| Passat simple | enfurismí, enfurismares, enfurismà, enfurismàrem, enfurismàreu, enfurismaren |
| Passat perifrastic | vaig enfurismar, vares enfurismar, va enfurismar, vàrem enfurismar, vàreu enfurismar, varen enfurismar |
Subjuntiu
| Present | enfurisme, enfurismes, enfurisme, enfurismem, enfurismeu, enfurismen |
|---|---|
| Imperfet | enfurismara, enfurismares, enfurismara, enfurismàrem, enfurismàreu, enfurismaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, enfurisma, enfurisme, enfurismem, enfurismeu, enfurismen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.