Conjugació del verb enfurir en valencià

Infinitiu

enfurir

Família

Tercera conjugació

Model verbal

Conjugació verificada

Participi destacat

enfurit, enfurida, enfurits, enfurides

Gerundi destacat

enfurint

Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.

Infinitiu	enfurir
Gerundi	enfurint
Participi	enfurit, enfurida, enfurits, enfurides

Present	enfurixc, enfurixes, enfurix, enfurim, enfuriu, enfurixen
Futur	enfuriré, enfuriràs, enfurirà, enfurirem, enfurireu, enfuriran
Condicional	enfuriria, enfuriries, enfuriria, enfuriríem, enfuriríeu, enfuririen
Imperfet	enfuria, enfuries, enfuria, enfuríem, enfuríeu, enfurien
Passat simple	enfurí, enfurires, enfurí, enfurírem, enfuríreu, enfuriren
Passat perifrastic	vaig enfurir, vares enfurir, va enfurir, vàrem enfurir, vàreu enfurir, varen enfurir

Present	enfurixca, enfurixques, enfurixca, enfurim, enfuriu, enfurixquen
Imperfet	enfurira, enfurires, enfurira, enfurírem, enfuríreu, enfuriren

Imperatiu	-, enfurix, enfurixca, enfurim, enfuriu, enfurixquen