Conjugació del verb enfrontar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de enfrontar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | enfrontar |
|---|---|
| Gerundi | enfrontant |
| Participi | enfrontat, enfrontada, enfrontats, enfrontades |
Indicatiu
| Present | enfronte, enfrontes, enfronta, enfrontem, enfronteu, enfronten |
|---|---|
| Futur | enfrontaré, enfrontaràs, enfrontarà, enfrontarem, enfrontareu, enfrontaran |
| Condicional | enfrontaria, enfrontaries, enfrontaria, enfrontaríem, enfrontaríeu, enfrontarien |
| Imperfet | enfrontava, enfrontaves, enfrontava, enfrontàvem, enfrontàveu, enfrontaven |
| Passat simple | enfrontí, enfrontares, enfrontà, enfrontàrem, enfrontàreu, enfrontaren |
| Passat perifrastic | vaig enfrontar, vares enfrontar, va enfrontar, vàrem enfrontar, vàreu enfrontar, varen enfrontar |
Subjuntiu
| Present | enfronte, enfrontes, enfronte, enfrontem, enfronteu, enfronten |
|---|---|
| Imperfet | enfrontara, enfrontares, enfrontara, enfrontàrem, enfrontàreu, enfrontaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, enfronta, enfronte, enfrontem, enfronteu, enfronten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.