Conjugació del verb enfollir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de enfollir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | enfollir |
|---|---|
| Gerundi | enfollint |
| Participi | enfollit, enfollida, enfollits, enfollides |
Indicatiu
| Present | enfollixc, enfollixes, enfollix, enfollim, enfolliu, enfollixen |
|---|---|
| Futur | enfolliré, enfolliràs, enfollirà, enfollirem, enfollireu, enfolliran |
| Condicional | enfolliria, enfolliries, enfolliria, enfolliríem, enfolliríeu, enfollirien |
| Imperfet | enfollia, enfollies, enfollia, enfollíem, enfollíeu, enfollien |
| Passat simple | enfollí, enfollires, enfollí, enfollírem, enfollíreu, enfolliren |
| Passat perifrastic | vaig enfollir, vares enfollir, va enfollir, vàrem enfollir, vàreu enfollir, varen enfollir |
Subjuntiu
| Present | enfollixca, enfollixques, enfollixca, enfollim, enfolliu, enfollixquen |
|---|---|
| Imperfet | enfollira, enfollires, enfollira, enfollírem, enfollíreu, enfolliren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, enfollix, enfollixca, enfollim, enfolliu, enfollixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.