Conjugació del verb enfolcar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de enfolcar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | enfolcar |
|---|---|
| Gerundi | enfolcant |
| Participi | enfolcat, enfolcada, enfolcats, enfolcades |
Indicatiu
| Present | enfolque, enfolques, enfolca, enfolquem, enfolqueu, enfolquen |
|---|---|
| Futur | enfolcaré, enfolcaràs, enfolcarà, enfolcarem, enfolcareu, enfolcaran |
| Condicional | enfolcaria, enfolcaries, enfolcaria, enfolcaríem, enfolcaríeu, enfolcarien |
| Imperfet | enfolcava, enfolcaves, enfolcava, enfolcàvem, enfolcàveu, enfolcaven |
| Passat simple | enfolquí, enfolcares, enfolcà, enfolcàrem, enfolcàreu, enfolcaren |
| Passat perifrastic | vaig enfolcar, vares enfolcar, va enfolcar, vàrem enfolcar, vàreu enfolcar, varen enfolcar |
Subjuntiu
| Present | enfolque, enfolques, enfolque, enfolquem, enfolqueu, enfolquen |
|---|---|
| Imperfet | enfolcara, enfolcares, enfolcara, enfolcàrem, enfolcàreu, enfolcaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, enfolca, enfolque, enfolquem, enfolqueu, enfolquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.