Conjugació del verb enfadeir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de enfadeir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | enfadeir |
|---|---|
| Gerundi | enfadeint |
| Participi | enfadeït, enfadeïda, enfadeïts, enfadeïdes |
Indicatiu
| Present | enfadeïxc, enfadeïxes, enfadeïx, enfadeïm, enfadeïu, enfadeïxen |
|---|---|
| Futur | enfadeiré, enfadeiràs, enfadeirà, enfadeirem, enfadeireu, enfadeiran |
| Condicional | enfadeiria, enfadeiries, enfadeiria, enfadeiríem, enfadeiríeu, enfadeirien |
| Imperfet | enfadeïa, enfadeïes, enfadeïa, enfadeíem, enfadeíeu, enfadeïen |
| Passat simple | enfadeí, enfadeïres, enfadeí, enfadeírem, enfadeíreu, enfadeïren |
| Passat perifrastic | vaig enfadeir, vares enfadeir, va enfadeir, vàrem enfadeir, vàreu enfadeir, varen enfadeir |
Subjuntiu
| Present | enfadeïxca, enfadeïxques, enfadeïxca, enfadeïm, enfadeïu, enfadeïxquen |
|---|---|
| Imperfet | enfadeïra, enfadeïres, enfadeïra, enfadeírem, enfadeíreu, enfadeïren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, enfadeïx, enfadeïxca, enfadeïm, enfadeïu, enfadeïxquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.