Conjugació del verb enfadar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de enfadar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | enfadar |
|---|---|
| Gerundi | enfadant |
| Participi | enfadat, enfadada, enfadats, enfadades |
Indicatiu
| Present | enfade, enfades, enfada, enfadem, enfadeu, enfaden |
|---|---|
| Futur | enfadaré, enfadaràs, enfadarà, enfadarem, enfadareu, enfadaran |
| Condicional | enfadaria, enfadaries, enfadaria, enfadaríem, enfadaríeu, enfadarien |
| Imperfet | enfadava, enfadaves, enfadava, enfadàvem, enfadàveu, enfadaven |
| Passat simple | enfadí, enfadares, enfadà, enfadàrem, enfadàreu, enfadaren |
| Passat perifrastic | vaig enfadar, vares enfadar, va enfadar, vàrem enfadar, vàreu enfadar, varen enfadar |
Subjuntiu
| Present | enfade, enfades, enfade, enfadem, enfadeu, enfaden |
|---|---|
| Imperfet | enfadara, enfadares, enfadara, enfadàrem, enfadàreu, enfadaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, enfada, enfade, enfadem, enfadeu, enfaden |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.