Conjugació del verb endevinar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de endevinar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | endevinar |
|---|---|
| Gerundi | endevinant |
| Participi | endevinat, endevinada, endevinats, endevinades |
Indicatiu
| Present | endevine, endevines, endevina, endevinem, endevineu, endevinen |
|---|---|
| Futur | endevinaré, endevinaràs, endevinarà, endevinarem, endevinareu, endevinaran |
| Condicional | endevinaria, endevinaries, endevinaria, endevinaríem, endevinaríeu, endevinarien |
| Imperfet | endevinava, endevinaves, endevinava, endevinàvem, endevinàveu, endevinaven |
| Passat simple | endeviní, endevinares, endevinà, endevinàrem, endevinàreu, endevinaren |
| Passat perifrastic | vaig endevinar, vares endevinar, va endevinar, vàrem endevinar, vàreu endevinar, varen endevinar |
Subjuntiu
| Present | endevine, endevines, endevine, endevinem, endevineu, endevinen |
|---|---|
| Imperfet | endevinara, endevinares, endevinara, endevinàrem, endevinàreu, endevinaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, endevina, endevine, endevinem, endevineu, endevinen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.