Conjugació del verb encubellar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de encubellar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | encubellar |
|---|---|
| Gerundi | encubellant |
| Participi | encubellat, encubellada, encubellats, encubellades |
Indicatiu
| Present | encubelle, encubelles, encubella, encubellem, encubelleu, encubellen |
|---|---|
| Futur | encubellaré, encubellaràs, encubellarà, encubellarem, encubellareu, encubellaran |
| Condicional | encubellaria, encubellaries, encubellaria, encubellaríem, encubellaríeu, encubellarien |
| Imperfet | encubellava, encubellaves, encubellava, encubellàvem, encubellàveu, encubellaven |
| Passat simple | encubellí, encubellares, encubellà, encubellàrem, encubellàreu, encubellaren |
| Passat perifrastic | vaig encubellar, vares encubellar, va encubellar, vàrem encubellar, vàreu encubellar, varen encubellar |
Subjuntiu
| Present | encubelle, encubelles, encubelle, encubellem, encubelleu, encubellen |
|---|---|
| Imperfet | encubellara, encubellares, encubellara, encubellàrem, encubellàreu, encubellaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, encubella, encubelle, encubellem, encubelleu, encubellen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.