Conjugació del verb encubar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de encubar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | encubar |
|---|---|
| Gerundi | encubant |
| Participi | encubat, encubada, encubats, encubades |
Indicatiu
| Present | encube, encubes, encuba, encubem, encubeu, encuben |
|---|---|
| Futur | encubaré, encubaràs, encubarà, encubarem, encubareu, encubaran |
| Condicional | encubaria, encubaries, encubaria, encubaríem, encubaríeu, encubarien |
| Imperfet | encubava, encubaves, encubava, encubàvem, encubàveu, encubaven |
| Passat simple | encubí, encubares, encubà, encubàrem, encubàreu, encubaren |
| Passat perifrastic | vaig encubar, vares encubar, va encubar, vàrem encubar, vàreu encubar, varen encubar |
Subjuntiu
| Present | encube, encubes, encube, encubem, encubeu, encuben |
|---|---|
| Imperfet | encubara, encubares, encubara, encubàrem, encubàreu, encubaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, encuba, encube, encubem, encubeu, encuben |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.