Conjugació del verb encruelir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de encruelir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | encruelir |
|---|---|
| Gerundi | encruelint |
| Participi | encruelit, encruelida, encruelits, encruelides |
Indicatiu
| Present | encruelixc, encruelixes, encruelix, encruelim, encrueliu, encruelixen |
|---|---|
| Futur | encrueliré, encrueliràs, encruelirà, encruelirem, encruelireu, encrueliran |
| Condicional | encrueliria, encrueliries, encrueliria, encrueliríem, encrueliríeu, encruelirien |
| Imperfet | encruelia, encruelies, encruelia, encruelíem, encruelíeu, encruelien |
| Passat simple | encruelí, encruelires, encruelí, encruelírem, encruelíreu, encrueliren |
| Passat perifrastic | vaig encruelir, vares encruelir, va encruelir, vàrem encruelir, vàreu encruelir, varen encruelir |
Subjuntiu
| Present | encruelixca, encruelixques, encruelixca, encruelim, encrueliu, encruelixquen |
|---|---|
| Imperfet | encruelira, encruelires, encruelira, encruelírem, encruelíreu, encrueliren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, encruelix, encruelixca, encruelim, encrueliu, encruelixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.