Conjugació del verb encorralar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de encorralar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | encorralar |
|---|---|
| Gerundi | encorralant |
| Participi | encorralat, encorralada, encorralats, encorralades |
Indicatiu
| Present | encorrale, encorrales, encorrala, encorralem, encorraleu, encorralen |
|---|---|
| Futur | encorralaré, encorralaràs, encorralarà, encorralarem, encorralareu, encorralaran |
| Condicional | encorralaria, encorralaries, encorralaria, encorralaríem, encorralaríeu, encorralarien |
| Imperfet | encorralava, encorralaves, encorralava, encorralàvem, encorralàveu, encorralaven |
| Passat simple | encorralí, encorralares, encorralà, encorralàrem, encorralàreu, encorralaren |
| Passat perifrastic | vaig encorralar, vares encorralar, va encorralar, vàrem encorralar, vàreu encorralar, varen encorralar |
Subjuntiu
| Present | encorrale, encorrales, encorrale, encorralem, encorraleu, encorralen |
|---|---|
| Imperfet | encorralara, encorralares, encorralara, encorralàrem, encorralàreu, encorralaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, encorrala, encorrale, encorralem, encorraleu, encorralen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.