Conjugació del verb encordar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de encordar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | encordar |
|---|---|
| Gerundi | encordant |
| Participi | encordat, encordada, encordats, encordades |
Indicatiu
| Present | encorde, encordes, encorda, encordem, encordeu, encorden |
|---|---|
| Futur | encordaré, encordaràs, encordarà, encordarem, encordareu, encordaran |
| Condicional | encordaria, encordaries, encordaria, encordaríem, encordaríeu, encordarien |
| Imperfet | encordava, encordaves, encordava, encordàvem, encordàveu, encordaven |
| Passat simple | encordí, encordares, encordà, encordàrem, encordàreu, encordaren |
| Passat perifrastic | vaig encordar, vares encordar, va encordar, vàrem encordar, vàreu encordar, varen encordar |
Subjuntiu
| Present | encorde, encordes, encorde, encordem, encordeu, encorden |
|---|---|
| Imperfet | encordara, encordares, encordara, encordàrem, encordàreu, encordaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, encorda, encorde, encordem, encordeu, encorden |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.