Conjugació del verb enconcar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de enconcar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | enconcar |
|---|---|
| Gerundi | enconcant |
| Participi | enconcat, enconcada, enconcats, enconcades |
Indicatiu
| Present | enconque, enconques, enconca, enconquem, enconqueu, enconquen |
|---|---|
| Futur | enconcaré, enconcaràs, enconcarà, enconcarem, enconcareu, enconcaran |
| Condicional | enconcaria, enconcaries, enconcaria, enconcaríem, enconcaríeu, enconcarien |
| Imperfet | enconcava, enconcaves, enconcava, enconcàvem, enconcàveu, enconcaven |
| Passat simple | enconquí, enconcares, enconcà, enconcàrem, enconcàreu, enconcaren |
| Passat perifrastic | vaig enconcar, vares enconcar, va enconcar, vàrem enconcar, vàreu enconcar, varen enconcar |
Subjuntiu
| Present | enconque, enconques, enconque, enconquem, enconqueu, enconquen |
|---|---|
| Imperfet | enconcara, enconcares, enconcara, enconcàrem, enconcàreu, enconcaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, enconca, enconque, enconquem, enconqueu, enconquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.