Conjugació del verb enconar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de enconar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | enconar |
|---|---|
| Gerundi | enconant |
| Participi | enconat, enconada, enconats, enconades |
Indicatiu
| Present | encone, encones, encona, enconem, enconeu, enconen |
|---|---|
| Futur | enconaré, enconaràs, enconarà, enconarem, enconareu, enconaran |
| Condicional | enconaria, enconaries, enconaria, enconaríem, enconaríeu, enconarien |
| Imperfet | enconava, enconaves, enconava, enconàvem, enconàveu, enconaven |
| Passat simple | enconí, enconares, enconà, enconàrem, enconàreu, enconaren |
| Passat perifrastic | vaig enconar, vares enconar, va enconar, vàrem enconar, vàreu enconar, varen enconar |
Subjuntiu
| Present | encone, encones, encone, enconem, enconeu, enconen |
|---|---|
| Imperfet | enconara, enconares, enconara, enconàrem, enconàreu, enconaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, encona, encone, enconem, enconeu, enconen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.