Conjugació del verb encomanar en valencià

Infinitiu

encomanar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugació verificada

Participi destacat

encomanat, encomanada, encomanats, encomanades

Gerundi destacat

encomanant

Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.

Infinitiu	encomanar
Gerundi	encomanant
Participi	encomanat, encomanada, encomanats, encomanades

Present	encomane, encomanes, encomana, encomanem, encomaneu, encomanen
Futur	encomanaré, encomanaràs, encomanarà, encomanarem, encomanareu, encomanaran
Condicional	encomanaria, encomanaries, encomanaria, encomanaríem, encomanaríeu, encomanarien
Imperfet	encomanava, encomanaves, encomanava, encomanàvem, encomanàveu, encomanaven
Passat simple	encomaní, encomanares, encomanà, encomanàrem, encomanàreu, encomanaren
Passat perifrastic	vaig encomanar, vares encomanar, va encomanar, vàrem encomanar, vàreu encomanar, varen encomanar

Present	encomane, encomanes, encomane, encomanem, encomaneu, encomanen
Imperfet	encomanara, encomanares, encomanara, encomanàrem, encomanàreu, encomanaren

Imperatiu	-, encomana, encomane, encomanem, encomaneu, encomanen