Conjugació del verb encolomar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de encolomar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | encolomar |
|---|---|
| Gerundi | encolomant |
| Participi | encolomat, encolomada, encolomats, encolomades |
Indicatiu
| Present | encolome, encolomes, encoloma, encolomem, encolomeu, encolomen |
|---|---|
| Futur | encolomaré, encolomaràs, encolomarà, encolomarem, encolomareu, encolomaran |
| Condicional | encolomaria, encolomaries, encolomaria, encolomaríem, encolomaríeu, encolomarien |
| Imperfet | encolomava, encolomaves, encolomava, encolomàvem, encolomàveu, encolomaven |
| Passat simple | encolomí, encolomares, encolomà, encolomàrem, encolomàreu, encolomaren |
| Passat perifrastic | vaig encolomar, vares encolomar, va encolomar, vàrem encolomar, vàreu encolomar, varen encolomar |
Subjuntiu
| Present | encolome, encolomes, encolome, encolomem, encolomeu, encolomen |
|---|---|
| Imperfet | encolomara, encolomares, encolomara, encolomàrem, encolomàreu, encolomaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, encoloma, encolome, encolomem, encolomeu, encolomen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.