Conjugació del verb encofinar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de encofinar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | encofinar |
|---|---|
| Gerundi | encofinant |
| Participi | encofinat, encofinada, encofinats, encofinades |
Indicatiu
| Present | encofine, encofines, encofina, encofinem, encofineu, encofinen |
|---|---|
| Futur | encofinaré, encofinaràs, encofinarà, encofinarem, encofinareu, encofinaran |
| Condicional | encofinaria, encofinaries, encofinaria, encofinaríem, encofinaríeu, encofinarien |
| Imperfet | encofinava, encofinaves, encofinava, encofinàvem, encofinàveu, encofinaven |
| Passat simple | encofiní, encofinares, encofinà, encofinàrem, encofinàreu, encofinaren |
| Passat perifrastic | vaig encofinar, vares encofinar, va encofinar, vàrem encofinar, vàreu encofinar, varen encofinar |
Subjuntiu
| Present | encofine, encofines, encofine, encofinem, encofineu, encofinen |
|---|---|
| Imperfet | encofinara, encofinares, encofinara, encofinàrem, encofinàreu, encofinaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, encofina, encofine, encofinem, encofineu, encofinen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.