Conjugació del verb encofiar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de encofiar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | encofiar |
|---|---|
| Gerundi | encofiant |
| Participi | encofiat, encofiada, encofiats, encofiades |
Indicatiu
| Present | encofie, encofies, encofia, encofiem, encofieu, encofien |
|---|---|
| Futur | encofiaré, encofiaràs, encofiarà, encofiarem, encofiareu, encofiaran |
| Condicional | encofiaria, encofiaries, encofiaria, encofiaríem, encofiaríeu, encofiarien |
| Imperfet | encofiava, encofiaves, encofiava, encofiàvem, encofiàveu, encofiaven |
| Passat simple | encofií, encofiares, encofià, encofiàrem, encofiàreu, encofiaren |
| Passat perifrastic | vaig encofiar, vares encofiar, va encofiar, vàrem encofiar, vàreu encofiar, varen encofiar |
Subjuntiu
| Present | encofie, encofies, encofie, encofiem, encofieu, encofien |
|---|---|
| Imperfet | encofiara, encofiares, encofiara, encofiàrem, encofiàreu, encofiaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, encofia, encofie, encofiem, encofieu, encofien |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.