Conjugació del verb encincar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de encincar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | encincar |
|---|---|
| Gerundi | encincant |
| Participi | encincat, encincada, encincats, encincades |
Indicatiu
| Present | encinque, encinques, encinca, encinquem, encinqueu, encinquen |
|---|---|
| Futur | encincaré, encincaràs, encincarà, encincarem, encincareu, encincaran |
| Condicional | encincaria, encincaries, encincaria, encincaríem, encincaríeu, encincarien |
| Imperfet | encincava, encincaves, encincava, encincàvem, encincàveu, encincaven |
| Passat simple | encinquí, encincares, encincà, encincàrem, encincàreu, encincaren |
| Passat perifrastic | vaig encincar, vares encincar, va encincar, vàrem encincar, vàreu encincar, varen encincar |
Subjuntiu
| Present | encinque, encinques, encinque, encinquem, encinqueu, encinquen |
|---|---|
| Imperfet | encincara, encincares, encincara, encincàrem, encincàreu, encincaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, encinca, encinque, encinquem, encinqueu, encinquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.