Conjugació del verb enciamar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de enciamar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | enciamar |
|---|---|
| Gerundi | enciamant |
| Participi | enciamat, enciamada, enciamats, enciamades |
Indicatiu
| Present | enciame, enciames, enciama, enciamem, enciameu, enciamen |
|---|---|
| Futur | enciamaré, enciamaràs, enciamarà, enciamarem, enciamareu, enciamaran |
| Condicional | enciamaria, enciamaries, enciamaria, enciamaríem, enciamaríeu, enciamarien |
| Imperfet | enciamava, enciamaves, enciamava, enciamàvem, enciamàveu, enciamaven |
| Passat simple | enciamí, enciamares, enciamà, enciamàrem, enciamàreu, enciamaren |
| Passat perifrastic | vaig enciamar, vares enciamar, va enciamar, vàrem enciamar, vàreu enciamar, varen enciamar |
Subjuntiu
| Present | enciame, enciames, enciame, enciamem, enciameu, enciamen |
|---|---|
| Imperfet | enciamara, enciamares, enciamara, enciamàrem, enciamàreu, enciamaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, enciama, enciame, enciamem, enciameu, enciamen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.