Conjugació del verb encavalcar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de encavalcar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | encavalcar |
|---|---|
| Gerundi | encavalcant |
| Participi | encavalcat, encavalcada, encavalcats, encavalcades |
Indicatiu
| Present | encavalque, encavalques, encavalca, encavalquem, encavalqueu, encavalquen |
|---|---|
| Futur | encavalcaré, encavalcaràs, encavalcarà, encavalcarem, encavalcareu, encavalcaran |
| Condicional | encavalcaria, encavalcaries, encavalcaria, encavalcaríem, encavalcaríeu, encavalcarien |
| Imperfet | encavalcava, encavalcaves, encavalcava, encavalcàvem, encavalcàveu, encavalcaven |
| Passat simple | encavalquí, encavalcares, encavalcà, encavalcàrem, encavalcàreu, encavalcaren |
| Passat perifrastic | vaig encavalcar, vares encavalcar, va encavalcar, vàrem encavalcar, vàreu encavalcar, varen encavalcar |
Subjuntiu
| Present | encavalque, encavalques, encavalque, encavalquem, encavalqueu, encavalquen |
|---|---|
| Imperfet | encavalcara, encavalcares, encavalcara, encavalcàrem, encavalcàreu, encavalcaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, encavalca, encavalque, encavalquem, encavalqueu, encavalquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.