Conjugació del verb encasacar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de encasacar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | encasacar |
|---|---|
| Gerundi | encasacant |
| Participi | encasacat, encasacada, encasacats, encasacades |
Indicatiu
| Present | encasaque, encasaques, encasaca, encasaquem, encasaqueu, encasaquen |
|---|---|
| Futur | encasacaré, encasacaràs, encasacarà, encasacarem, encasacareu, encasacaran |
| Condicional | encasacaria, encasacaries, encasacaria, encasacaríem, encasacaríeu, encasacarien |
| Imperfet | encasacava, encasacaves, encasacava, encasacàvem, encasacàveu, encasacaven |
| Passat simple | encasaquí, encasacares, encasacà, encasacàrem, encasacàreu, encasacaren |
| Passat perifrastic | vaig encasacar, vares encasacar, va encasacar, vàrem encasacar, vàreu encasacar, varen encasacar |
Subjuntiu
| Present | encasaque, encasaques, encasaque, encasaquem, encasaqueu, encasaquen |
|---|---|
| Imperfet | encasacara, encasacares, encasacara, encasacàrem, encasacàreu, encasacaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, encasaca, encasaque, encasaquem, encasaqueu, encasaquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.