Conjugació del verb encartar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de encartar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | encartar |
|---|---|
| Gerundi | encartant |
| Participi | encartat, encartada, encartats, encartades |
Indicatiu
| Present | encarte, encartes, encarta, encartem, encarteu, encarten |
|---|---|
| Futur | encartaré, encartaràs, encartarà, encartarem, encartareu, encartaran |
| Condicional | encartaria, encartaries, encartaria, encartaríem, encartaríeu, encartarien |
| Imperfet | encartava, encartaves, encartava, encartàvem, encartàveu, encartaven |
| Passat simple | encartí, encartares, encartà, encartàrem, encartàreu, encartaren |
| Passat perifrastic | vaig encartar, vares encartar, va encartar, vàrem encartar, vàreu encartar, varen encartar |
Subjuntiu
| Present | encarte, encartes, encarte, encartem, encarteu, encarten |
|---|---|
| Imperfet | encartara, encartares, encartara, encartàrem, encartàreu, encartaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, encarta, encarte, encartem, encarteu, encarten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.