Conjugació del verb encarrilar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de encarrilar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | encarrilar |
|---|---|
| Gerundi | encarrilant |
| Participi | encarrilat, encarrilada, encarrilats, encarrilades |
Indicatiu
| Present | encarrile, encarriles, encarrila, encarrilem, encarrileu, encarrilen |
|---|---|
| Futur | encarrilaré, encarrilaràs, encarrilarà, encarrilarem, encarrilareu, encarrilaran |
| Condicional | encarrilaria, encarrilaries, encarrilaria, encarrilaríem, encarrilaríeu, encarrilarien |
| Imperfet | encarrilava, encarrilaves, encarrilava, encarrilàvem, encarrilàveu, encarrilaven |
| Passat simple | encarrilí, encarrilares, encarrilà, encarrilàrem, encarrilàreu, encarrilaren |
| Passat perifrastic | vaig encarrilar, vares encarrilar, va encarrilar, vàrem encarrilar, vàreu encarrilar, varen encarrilar |
Subjuntiu
| Present | encarrile, encarriles, encarrile, encarrilem, encarrileu, encarrilen |
|---|---|
| Imperfet | encarrilara, encarrilares, encarrilara, encarrilàrem, encarrilàreu, encarrilaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, encarrila, encarrile, encarrilem, encarrileu, encarrilen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.