Conjugació del verb encarrerar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de encarrerar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | encarrerar |
|---|---|
| Gerundi | encarrerant |
| Participi | encarrerat, encarrerada, encarrerats, encarrerades |
Indicatiu
| Present | encarrere, encarreres, encarrera, encarrerem, encarrereu, encarreren |
|---|---|
| Futur | encarreraré, encarreraràs, encarrerarà, encarrerarem, encarrerareu, encarreraran |
| Condicional | encarreraria, encarreraries, encarreraria, encarreraríem, encarreraríeu, encarrerarien |
| Imperfet | encarrerava, encarreraves, encarrerava, encarreràvem, encarreràveu, encarreraven |
| Passat simple | encarrerí, encarrerares, encarrerà, encarreràrem, encarreràreu, encarreraren |
| Passat perifrastic | vaig encarrerar, vares encarrerar, va encarrerar, vàrem encarrerar, vàreu encarrerar, varen encarrerar |
Subjuntiu
| Present | encarrere, encarreres, encarrere, encarrerem, encarrereu, encarreren |
|---|---|
| Imperfet | encarrerara, encarrerares, encarrerara, encarreràrem, encarreràreu, encarreraren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, encarrera, encarrere, encarrerem, encarrereu, encarreren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.