Conjugació del verb encarranquinar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de encarranquinar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | encarranquinar |
|---|---|
| Gerundi | encarranquinant |
| Participi | encarranquinat, encarranquinada, encarranquinats, encarranquinades |
Indicatiu
| Present | encarranquine, encarranquines, encarranquina, encarranquinem, encarranquineu, encarranquinen |
|---|---|
| Futur | encarranquinaré, encarranquinaràs, encarranquinarà, encarranquinarem, encarranquinareu, encarranquinaran |
| Condicional | encarranquinaria, encarranquinaries, encarranquinaria, encarranquinaríem, encarranquinaríeu, encarranquinarien |
| Imperfet | encarranquinava, encarranquinaves, encarranquinava, encarranquinàvem, encarranquinàveu, encarranquinaven |
| Passat simple | encarranquiní, encarranquinares, encarranquinà, encarranquinàrem, encarranquinàreu, encarranquinaren |
| Passat perifrastic | vaig encarranquinar, vares encarranquinar, va encarranquinar, vàrem encarranquinar, vàreu encarranquinar, varen encarranquinar |
Subjuntiu
| Present | encarranquine, encarranquines, encarranquine, encarranquinem, encarranquineu, encarranquinen |
|---|---|
| Imperfet | encarranquinara, encarranquinares, encarranquinara, encarranquinàrem, encarranquinàreu, encarranquinaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, encarranquina, encarranquine, encarranquinem, encarranquineu, encarranquinen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.