Conjugació del verb encarnar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de encarnar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | encarnar |
|---|---|
| Gerundi | encarnant |
| Participi | encarnat, encarnada, encarnats, encarnades |
Indicatiu
| Present | encarne, encarnes, encarna, encarnem, encarneu, encarnen |
|---|---|
| Futur | encarnaré, encarnaràs, encarnarà, encarnarem, encarnareu, encarnaran |
| Condicional | encarnaria, encarnaries, encarnaria, encarnaríem, encarnaríeu, encarnarien |
| Imperfet | encarnava, encarnaves, encarnava, encarnàvem, encarnàveu, encarnaven |
| Passat simple | encarní, encarnares, encarnà, encarnàrem, encarnàreu, encarnaren |
| Passat perifrastic | vaig encarnar, vares encarnar, va encarnar, vàrem encarnar, vàreu encarnar, varen encarnar |
Subjuntiu
| Present | encarne, encarnes, encarne, encarnem, encarneu, encarnen |
|---|---|
| Imperfet | encarnara, encarnares, encarnara, encarnàrem, encarnàreu, encarnaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, encarna, encarne, encarnem, encarneu, encarnen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.