Conjugació del verb encarir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de encarir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | encarir |
|---|---|
| Gerundi | encarint |
| Participi | encarit, encarida, encarits, encarides |
Indicatiu
| Present | encarixc, encarixes, encarix, encarim, encariu, encarixen |
|---|---|
| Futur | encariré, encariràs, encarirà, encarirem, encarireu, encariran |
| Condicional | encariria, encariries, encariria, encariríem, encariríeu, encaririen |
| Imperfet | encaria, encaries, encaria, encaríem, encaríeu, encarien |
| Passat simple | encarí, encarires, encarí, encarírem, encaríreu, encariren |
| Passat perifrastic | vaig encarir, vares encarir, va encarir, vàrem encarir, vàreu encarir, varen encarir |
Subjuntiu
| Present | encarixca, encarixques, encarixca, encarim, encariu, encarixquen |
|---|---|
| Imperfet | encarira, encarires, encarira, encarírem, encaríreu, encariren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, encarix, encarixca, encarim, encariu, encarixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.