Conjugació del verb encarcarar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de encarcarar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | encarcarar |
|---|---|
| Gerundi | encarcarant |
| Participi | encarcarat, encarcarada, encarcarats, encarcarades |
Indicatiu
| Present | encarcare, encarcares, encarcara, encarcarem, encarcareu, encarcaren |
|---|---|
| Futur | encarcararé, encarcararàs, encarcararà, encarcararem, encarcarareu, encarcararan |
| Condicional | encarcararia, encarcararies, encarcararia, encarcararíem, encarcararíeu, encarcararien |
| Imperfet | encarcarava, encarcaraves, encarcarava, encarcaràvem, encarcaràveu, encarcaraven |
| Passat simple | encarcarí, encarcarares, encarcarà, encarcaràrem, encarcaràreu, encarcararen |
| Passat perifrastic | vaig encarcarar, vares encarcarar, va encarcarar, vàrem encarcarar, vàreu encarcarar, varen encarcarar |
Subjuntiu
| Present | encarcare, encarcares, encarcare, encarcarem, encarcareu, encarcaren |
|---|---|
| Imperfet | encarcarara, encarcarares, encarcarara, encarcaràrem, encarcaràreu, encarcararen |
Imperatiu
| Imperatiu | -, encarcara, encarcare, encarcarem, encarcareu, encarcaren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.