Conjugació del verb encallir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de encallir en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | encallir |
|---|---|
| Gerundi | encallint |
| Participi | encallit, encallida, encallits, encallides |
Indicatiu
| Present | encallixc, encallixes, encallix, encallim, encalliu, encallixen |
|---|---|
| Futur | encalliré, encalliràs, encallirà, encallirem, encallireu, encalliran |
| Condicional | encalliria, encalliries, encalliria, encalliríem, encalliríeu, encallirien |
| Imperfet | encallia, encallies, encallia, encallíem, encallíeu, encallien |
| Passat simple | encallí, encallires, encallí, encallírem, encallíreu, encalliren |
| Passat perifrastic | vaig encallir, vares encallir, va encallir, vàrem encallir, vàreu encallir, varen encallir |
Subjuntiu
| Present | encallixca, encallixques, encallixca, encallim, encalliu, encallixquen |
|---|---|
| Imperfet | encallira, encallires, encallira, encallírem, encallíreu, encalliren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, encallix, encallixca, encallim, encalliu, encallixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.