Conjugació del verb encallar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de encallar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | encallar |
|---|---|
| Gerundi | encallant |
| Participi | encallat, encallada, encallats, encallades |
Indicatiu
| Present | encalle, encalles, encalla, encallem, encalleu, encallen |
|---|---|
| Futur | encallaré, encallaràs, encallarà, encallarem, encallareu, encallaran |
| Condicional | encallaria, encallaries, encallaria, encallaríem, encallaríeu, encallarien |
| Imperfet | encallava, encallaves, encallava, encallàvem, encallàveu, encallaven |
| Passat simple | encallí, encallares, encallà, encallàrem, encallàreu, encallaren |
| Passat perifrastic | vaig encallar, vares encallar, va encallar, vàrem encallar, vàreu encallar, varen encallar |
Subjuntiu
| Present | encalle, encalles, encalle, encallem, encalleu, encallen |
|---|---|
| Imperfet | encallara, encallares, encallara, encallàrem, encallàreu, encallaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, encalla, encalle, encallem, encalleu, encallen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.