Conjugació del verb encalcinar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de encalcinar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | encalcinar |
|---|---|
| Gerundi | encalcinant |
| Participi | encalcinat, encalcinada, encalcinats, encalcinades |
Indicatiu
| Present | encalcine, encalcines, encalcina, encalcinem, encalcineu, encalcinen |
|---|---|
| Futur | encalcinaré, encalcinaràs, encalcinarà, encalcinarem, encalcinareu, encalcinaran |
| Condicional | encalcinaria, encalcinaries, encalcinaria, encalcinaríem, encalcinaríeu, encalcinarien |
| Imperfet | encalcinava, encalcinaves, encalcinava, encalcinàvem, encalcinàveu, encalcinaven |
| Passat simple | encalciní, encalcinares, encalcinà, encalcinàrem, encalcinàreu, encalcinaren |
| Passat perifrastic | vaig encalcinar, vares encalcinar, va encalcinar, vàrem encalcinar, vàreu encalcinar, varen encalcinar |
Subjuntiu
| Present | encalcine, encalcines, encalcine, encalcinem, encalcineu, encalcinen |
|---|---|
| Imperfet | encalcinara, encalcinares, encalcinara, encalcinàrem, encalcinàreu, encalcinaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, encalcina, encalcine, encalcinem, encalcineu, encalcinen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.