Conjugació del verb encalaixonar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de encalaixonar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | encalaixonar |
|---|---|
| Gerundi | encalaixonant |
| Participi | encalaixonat, encalaixonada, encalaixonats, encalaixonades |
Indicatiu
| Present | encalaixone, encalaixones, encalaixona, encalaixonem, encalaixoneu, encalaixonen |
|---|---|
| Futur | encalaixonaré, encalaixonaràs, encalaixonarà, encalaixonarem, encalaixonareu, encalaixonaran |
| Condicional | encalaixonaria, encalaixonaries, encalaixonaria, encalaixonaríem, encalaixonaríeu, encalaixonarien |
| Imperfet | encalaixonava, encalaixonaves, encalaixonava, encalaixonàvem, encalaixonàveu, encalaixonaven |
| Passat simple | encalaixoní, encalaixonares, encalaixonà, encalaixonàrem, encalaixonàreu, encalaixonaren |
| Passat perifrastic | vaig encalaixonar, vares encalaixonar, va encalaixonar, vàrem encalaixonar, vàreu encalaixonar, varen encalaixonar |
Subjuntiu
| Present | encalaixone, encalaixones, encalaixone, encalaixonem, encalaixoneu, encalaixonen |
|---|---|
| Imperfet | encalaixonara, encalaixonares, encalaixonara, encalaixonàrem, encalaixonàreu, encalaixonaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, encalaixona, encalaixone, encalaixonem, encalaixoneu, encalaixonen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.