Conjugació del verb empipar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de empipar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | empipar |
|---|---|
| Gerundi | empipant |
| Participi | empipat, empipada, empipats, empipades |
Indicatiu
| Present | empipe, empipes, empipa, empipem, empipeu, empipen |
|---|---|
| Futur | empiparé, empiparàs, empiparà, empiparem, empipareu, empiparan |
| Condicional | empiparia, empiparies, empiparia, empiparíem, empiparíeu, empiparien |
| Imperfet | empipava, empipaves, empipava, empipàvem, empipàveu, empipaven |
| Passat simple | empipí, empipares, empipà, empipàrem, empipàreu, empiparen |
| Passat perifrastic | vaig empipar, vares empipar, va empipar, vàrem empipar, vàreu empipar, varen empipar |
Subjuntiu
| Present | empipe, empipes, empipe, empipem, empipeu, empipen |
|---|---|
| Imperfet | empipara, empipares, empipara, empipàrem, empipàreu, empiparen |
Imperatiu
| Imperatiu | -, empipa, empipe, empipem, empipeu, empipen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.