Conjugació del verb empinar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de empinar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | empinar |
|---|---|
| Gerundi | empinant |
| Participi | empinat, empinada, empinats, empinades |
Indicatiu
| Present | empine, empines, empina, empinem, empineu, empinen |
|---|---|
| Futur | empinaré, empinaràs, empinarà, empinarem, empinareu, empinaran |
| Condicional | empinaria, empinaries, empinaria, empinaríem, empinaríeu, empinarien |
| Imperfet | empinava, empinaves, empinava, empinàvem, empinàveu, empinaven |
| Passat simple | empiní, empinares, empinà, empinàrem, empinàreu, empinaren |
| Passat perifrastic | vaig empinar, vares empinar, va empinar, vàrem empinar, vàreu empinar, varen empinar |
Subjuntiu
| Present | empine, empines, empine, empinem, empineu, empinen |
|---|---|
| Imperfet | empinara, empinares, empinara, empinàrem, empinàreu, empinaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, empina, empine, empinem, empineu, empinen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.