Conjugació del verb emperlar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de emperlar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | emperlar |
|---|---|
| Gerundi | emperlant |
| Participi | emperlat, emperlada, emperlats, emperlades |
Indicatiu
| Present | emperle, emperles, emperla, emperlem, emperleu, emperlen |
|---|---|
| Futur | emperlaré, emperlaràs, emperlarà, emperlarem, emperlareu, emperlaran |
| Condicional | emperlaria, emperlaries, emperlaria, emperlaríem, emperlaríeu, emperlarien |
| Imperfet | emperlava, emperlaves, emperlava, emperlàvem, emperlàveu, emperlaven |
| Passat simple | emperlí, emperlares, emperlà, emperlàrem, emperlàreu, emperlaren |
| Passat perifrastic | vaig emperlar, vares emperlar, va emperlar, vàrem emperlar, vàreu emperlar, varen emperlar |
Subjuntiu
| Present | emperle, emperles, emperle, emperlem, emperleu, emperlen |
|---|---|
| Imperfet | emperlara, emperlares, emperlara, emperlàrem, emperlàreu, emperlaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, emperla, emperle, emperlem, emperleu, emperlen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.