Conjugació del verb emmenar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de emmenar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | emmenar |
|---|---|
| Gerundi | emmenant |
| Participi | emmenat, emmenada, emmenats, emmenades |
Indicatiu
| Present | emmene, emmenes, emmena, emmenem, emmeneu, emmenen |
|---|---|
| Futur | emmenaré, emmenaràs, emmenarà, emmenarem, emmenareu, emmenaran |
| Condicional | emmenaria, emmenaries, emmenaria, emmenaríem, emmenaríeu, emmenarien |
| Imperfet | emmenava, emmenaves, emmenava, emmenàvem, emmenàveu, emmenaven |
| Passat simple | emmení, emmenares, emmenà, emmenàrem, emmenàreu, emmenaren |
| Passat perifrastic | vaig emmenar, vares emmenar, va emmenar, vàrem emmenar, vàreu emmenar, varen emmenar |
Subjuntiu
| Present | emmene, emmenes, emmene, emmenem, emmeneu, emmenen |
|---|---|
| Imperfet | emmenara, emmenares, emmenara, emmenàrem, emmenàreu, emmenaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, emmena, emmene, emmenem, emmeneu, emmenen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.