Conjugació del verb emmelar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de emmelar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | emmelar |
|---|---|
| Gerundi | emmelant |
| Participi | emmelat, emmelada, emmelats, emmelades |
Indicatiu
| Present | emmele, emmeles, emmela, emmelem, emmeleu, emmelen |
|---|---|
| Futur | emmelaré, emmelaràs, emmelarà, emmelarem, emmelareu, emmelaran |
| Condicional | emmelaria, emmelaries, emmelaria, emmelaríem, emmelaríeu, emmelarien |
| Imperfet | emmelava, emmelaves, emmelava, emmelàvem, emmelàveu, emmelaven |
| Passat simple | emmelí, emmelares, emmelà, emmelàrem, emmelàreu, emmelaren |
| Passat perifrastic | vaig emmelar, vares emmelar, va emmelar, vàrem emmelar, vàreu emmelar, varen emmelar |
Subjuntiu
| Present | emmele, emmeles, emmele, emmelem, emmeleu, emmelen |
|---|---|
| Imperfet | emmelara, emmelares, emmelara, emmelàrem, emmelàreu, emmelaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, emmela, emmele, emmelem, emmeleu, emmelen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.