Conjugació del verb emmaridar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de emmaridar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | emmaridar |
|---|---|
| Gerundi | emmaridant |
| Participi | emmaridat, emmaridada, emmaridats, emmaridades |
Indicatiu
| Present | emmaride, emmarides, emmarida, emmaridem, emmarideu, emmariden |
|---|---|
| Futur | emmaridaré, emmaridaràs, emmaridarà, emmaridarem, emmaridareu, emmaridaran |
| Condicional | emmaridaria, emmaridaries, emmaridaria, emmaridaríem, emmaridaríeu, emmaridarien |
| Imperfet | emmaridava, emmaridaves, emmaridava, emmaridàvem, emmaridàveu, emmaridaven |
| Passat simple | emmaridí, emmaridares, emmaridà, emmaridàrem, emmaridàreu, emmaridaren |
| Passat perifrastic | vaig emmaridar, vares emmaridar, va emmaridar, vàrem emmaridar, vàreu emmaridar, varen emmaridar |
Subjuntiu
| Present | emmaride, emmarides, emmaride, emmaridem, emmarideu, emmariden |
|---|---|
| Imperfet | emmaridara, emmaridares, emmaridara, emmaridàrem, emmaridàreu, emmaridaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, emmarida, emmaride, emmaridem, emmarideu, emmariden |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.