Conjugació del verb emmarcir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de emmarcir en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | emmarcir |
|---|---|
| Gerundi | emmarcint |
| Participi | emmarcit, emmarcida, emmarcits, emmarcides |
Indicatiu
| Present | emmarcixc, emmarcixes, emmarcix, emmarcim, emmarciu, emmarcixen |
|---|---|
| Futur | emmarciré, emmarciràs, emmarcirà, emmarcirem, emmarcireu, emmarciran |
| Condicional | emmarciria, emmarciries, emmarciria, emmarciríem, emmarciríeu, emmarcirien |
| Imperfet | emmarcia, emmarcies, emmarcia, emmarcíem, emmarcíeu, emmarcien |
| Passat simple | emmarcí, emmarcires, emmarcí, emmarcírem, emmarcíreu, emmarciren |
| Passat perifrastic | vaig emmarcir, vares emmarcir, va emmarcir, vàrem emmarcir, vàreu emmarcir, varen emmarcir |
Subjuntiu
| Present | emmarcixca, emmarcixques, emmarcixca, emmarcim, emmarciu, emmarcixquen |
|---|---|
| Imperfet | emmarcira, emmarcires, emmarcira, emmarcírem, emmarcíreu, emmarciren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, emmarcix, emmarcixca, emmarcim, emmarciu, emmarcixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.