Conjugació del verb emmantar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de emmantar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | emmantar |
|---|---|
| Gerundi | emmantant |
| Participi | emmantat, emmantada, emmantats, emmantades |
Indicatiu
| Present | emmante, emmantes, emmanta, emmantem, emmanteu, emmanten |
|---|---|
| Futur | emmantaré, emmantaràs, emmantarà, emmantarem, emmantareu, emmantaran |
| Condicional | emmantaria, emmantaries, emmantaria, emmantaríem, emmantaríeu, emmantarien |
| Imperfet | emmantava, emmantaves, emmantava, emmantàvem, emmantàveu, emmantaven |
| Passat simple | emmantí, emmantares, emmantà, emmantàrem, emmantàreu, emmantaren |
| Passat perifrastic | vaig emmantar, vares emmantar, va emmantar, vàrem emmantar, vàreu emmantar, varen emmantar |
Subjuntiu
| Present | emmante, emmantes, emmante, emmantem, emmanteu, emmanten |
|---|---|
| Imperfet | emmantara, emmantares, emmantara, emmantàrem, emmantàreu, emmantaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, emmanta, emmante, emmantem, emmanteu, emmanten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.