Conjugació del verb emmanisar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de emmanisar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | emmanisar |
|---|---|
| Gerundi | emmanisant |
| Participi | emmanisat, emmanisada, emmanisats, emmanisades |
Indicatiu
| Present | emmanise, emmanises, emmanisa, emmanisem, emmaniseu, emmanisen |
|---|---|
| Futur | emmanisaré, emmanisaràs, emmanisarà, emmanisarem, emmanisareu, emmanisaran |
| Condicional | emmanisaria, emmanisaries, emmanisaria, emmanisaríem, emmanisaríeu, emmanisarien |
| Imperfet | emmanisava, emmanisaves, emmanisava, emmanisàvem, emmanisàveu, emmanisaven |
| Passat simple | emmanisí, emmanisares, emmanisà, emmanisàrem, emmanisàreu, emmanisaren |
| Passat perifrastic | vaig emmanisar, vares emmanisar, va emmanisar, vàrem emmanisar, vàreu emmanisar, varen emmanisar |
Subjuntiu
| Present | emmanise, emmanises, emmanise, emmanisem, emmaniseu, emmanisen |
|---|---|
| Imperfet | emmanisara, emmanisares, emmanisara, emmanisàrem, emmanisàreu, emmanisaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, emmanisa, emmanise, emmanisem, emmaniseu, emmanisen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.