Conjugació del verb emmallar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de emmallar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | emmallar |
|---|---|
| Gerundi | emmallant |
| Participi | emmallat, emmallada, emmallats, emmallades |
Indicatiu
| Present | emmalle, emmalles, emmalla, emmallem, emmalleu, emmallen |
|---|---|
| Futur | emmallaré, emmallaràs, emmallarà, emmallarem, emmallareu, emmallaran |
| Condicional | emmallaria, emmallaries, emmallaria, emmallaríem, emmallaríeu, emmallarien |
| Imperfet | emmallava, emmallaves, emmallava, emmallàvem, emmallàveu, emmallaven |
| Passat simple | emmallí, emmallares, emmallà, emmallàrem, emmallàreu, emmallaren |
| Passat perifrastic | vaig emmallar, vares emmallar, va emmallar, vàrem emmallar, vàreu emmallar, varen emmallar |
Subjuntiu
| Present | emmalle, emmalles, emmalle, emmallem, emmalleu, emmallen |
|---|---|
| Imperfet | emmallara, emmallares, emmallara, emmallàrem, emmallàreu, emmallaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, emmalla, emmalle, emmallem, emmalleu, emmallen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.