Conjugació del verb embaranar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de embaranar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | embaranar |
|---|---|
| Gerundi | embaranant |
| Participi | embaranat, embaranada, embaranats, embaranades |
Indicatiu
| Present | embarane, embaranes, embarana, embaranem, embaraneu, embaranen |
|---|---|
| Futur | embaranaré, embaranaràs, embaranarà, embaranarem, embaranareu, embaranaran |
| Condicional | embaranaria, embaranaries, embaranaria, embaranaríem, embaranaríeu, embaranarien |
| Imperfet | embaranava, embaranaves, embaranava, embaranàvem, embaranàveu, embaranaven |
| Passat simple | embaraní, embaranares, embaranà, embaranàrem, embaranàreu, embaranaren |
| Passat perifrastic | vaig embaranar, vares embaranar, va embaranar, vàrem embaranar, vàreu embaranar, varen embaranar |
Subjuntiu
| Present | embarane, embaranes, embarane, embaranem, embaraneu, embaranen |
|---|---|
| Imperfet | embaranara, embaranares, embaranara, embaranàrem, embaranàreu, embaranaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, embarana, embarane, embaranem, embaraneu, embaranen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.